Entrevista a Manuel González, nou president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i de Liber 2026
«Les noves tecnologies han de millorar l’eficiència sense posar en risc la creació ni la propietat intel·lectual»
Manuel González Moreno acaba d’assumir la presidència de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) després de ser elegit per unanimitat per l’Assemblea General de l’entitat. Aquest càrrec comporta també la presidència de Liber 2026, la gran cita professional del llibre en espanyol, que enguany se celebra del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Fira de Barcelona.
Amb una llarga trajectòria vinculada a l’edició i una mirada especialment atenta als reptes que plantegen la transformació tecnològica, la intel·ligència artificial i la defensa de la propietat intel·lectual, Manuel González inicia aquesta nova etapa amb el compromís d’enfortir la interlocució dels editors amb tota la cadena del llibre i amb les administracions públiques. La seva arribada al capdavant de la FGEE coincideix amb un moment de transició per al sector, que afronta canvis estructurals i noves oportunitats de creixement, com es posarà de manifest a Liber.
Com descriuria el moment que viu avui l’edició a Espanya?
El sector editorial viu un moment òptim perquè portem més d’una dècada de creixement impulsat, al seu torn, per l’increment dels hàbits de lectura. Des de 2020 hem registrat un augment continuat de les vendes al voltant del 5 %, que ens ha permès recuperar els 3.000 milions d’euros de facturació previs a la crisi de 2008. A això s’hi afegeix una presència sòlida i creixent als mercats exteriors, tant per l’existència d’editorials amb oficines en altres països com per les exportacions. La balança comercial del sector del llibre continua sent positiva.
La IA generativa, l’auge de l’audiollibre i la diversificació de formats estan transformant la cadena de valor editorial. Quines oportunitats i riscos tenen els editors en aquest nou escenari?
El món del llibre ha sabut adaptar-se històricament als diferents escenaris que s’han anat presentant i a nombrosos vaticinis catastrofistes sobre el futur de l’edició. Dit això, hem de tenir la capacitat d’aprofitar els avantatges que ens ofereixen les noves tecnologies per millorar l’eficiència de les operacions, ampliar la nostra presència als mercats nacionals i internacionals i fer arribar la creació escrita als lectors en els formats que ells prefereixin. Al mateix temps, som ferms defensors de la creació i de la propietat intel·lectual i, per tant, hem d’alertar i protegir-ne l’ús de manera adequada, evitant que s’utilitzi de forma incorrecta o sense la retribució justa als creadors i editors.
La internacionalització és un dels eixos estratègics per al sector editorial com a via per ampliar mercats i potenciar la venda de drets. Quines zones geogràfiques són prioritàries i com pot l’edició espanyola reforçar la seva presència global?
Tenim l’avantatge de comptar amb un idioma que és llengua materna de més de 500 milions de persones i que parlen al món prop de 600 milions. Això ens ofereix un mercat enorme per als nostres llibres. Iberoamèrica continua sent una regió clau, igual que Europa, que és un territori prioritari. Com veiem cada any a Liber, existeix, a més, un interès creixent tant per part de les nostres editorials a ser presents en països d’Àsia i Àfrica com per part de prescriptors i compradors de llibres i de drets d’aquestes regions per les obres de les nostres empreses.
La sostenibilitat i l’augment dels costos de producció pressionen la indústria del llibre. Quins canvis estructurals necessita el sector editorial per continuar sent competitiu sense comprometre la diversitat cultural?
Un dels trets que millor defineix l’edició espanyola és la seva bibliodiversitat. Comptem amb un nombre molt significatiu d’editorials, majoritàriament de petit i mitjà format, que garanteixen l’existència d’un catàleg extraordinàriament divers. Moltes d’elles estan altament especialitzades en determinades temàtiques, cosa que assegura la publicació de llibres per a tota mena d’interessos.
Per garantir la sostenibilitat del teixit editorial cal ser cada cop més eficients. En aquest sentit, la tecnologia pot ser una gran aliada gràcies a sistemes com la impressió sota demanda, una millor gestió de les dades i dels metadades o l’optimització de la logística. Per aquesta raó, des de la FGEE, tant en el marc de Liber com al llarg de l’any, fomentem la formació dels editors amb l’objectiu d’incrementar l’eficiència de les empreses.
Els indicadors de lectura mostren avenços, tot i que encara queda molt recorregut. Quines polítiques o accions considera més eficaces per ampliar la base lectora a Espanya?
La política més eficaç és, sens dubte, la que es desenvolupa a les escoles. Els esforços realitzats des del sistema educatiu perquè la lectura sigui present de manera transversal en el procés d’ensenyament-aprenentatge han estat essencials perquè avui els joves siguin el col·lectiu més lector del nostre país, segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura.
En les darreres dècades, un altre factor decisiu ha estat la creació d’una àmplia xarxa de biblioteques públiques, a les quals la ciutadania pot acudir per llegir, estudiar i sol·licitar el préstec de llibres. A més, aquests espais s’han convertit en autèntics centres culturals i socials que contribueixen a reforçar el valor de la lectura.
En aquest context sectorial tindrà lloc Liber 2026. Quin paper jugarà la fira com a termòmetre del moment que viu la indústria?
Liber ha estat, des de la seva primera edició, una cita clau per mostrar les novetats editorials a compradors de tot el món i, al mateix temps, un espai per al debat i la reflexió sobre els principals reptes i oportunitats del moment. La fira ens permet conèixer les preocupacions tant dels editors com de la resta de col·lectius de la cadena del llibre i treballar conjuntament en possibles solucions.
El Saló de Drets i els programes de compradors i prescriptors de Liber reforcen l’intercanvi internacional. Quines expectatives té respecte al seu impacte en les exportacions del sector editorial espanyol?
Liber ha anat creixent i incorporant programes que faciliten l’atracció de nous agents de l’àmbit editorial d’altres països. Els programes de compradors, prescriptors, editors i agents literaris, desenvolupats amb la col·laboració de les Oficines Econòmiques i Comercials d’Espanya i el patrocini de l’ICEX Espanya Exportació i Inversions, el Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i CEDRO, així com amb la col·laboració d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), ens permeten portar a la fira professionals interessats en els llibres espanyols i, d’aquesta manera, reforçar la presència de la nostra edició en mercats estratègics.
En aquesta línia de creixement, l’any passat vam crear el Saló de Drets per aprofitar el marc de Liber per fomentar les reunions bilaterals entre agents i segells editorials, especialment orientades a l’adquisició de drets per a traduccions, edicions internacionals i projectes audiovisuals. En la seva primera edició, les previsions inicials van ser àmpliament superades, i confiem que enguany passi el mateix.
Liber reuneix negoci i reflexió. Quins temes prioritaris preveu que protagonitzaran el programa de la fira d’enguany?
L’any passat vam decidir donar un impuls a les jornades professionals, estructurant-les al voltant de les grans temàtiques d’interès actual per al sector. Enguany continuarem en la mateixa línia, centrant els debats en els principals reptes, tendències i oportunitats a través de sis blocs: Liber Capacitació, centrat en la formació; Liber Innovació, dedicat a l’ús de les noves tecnologies; Liber Educació, per abordar els reptes de l’edició educativa; Liber Audiollibre; Liber Sector, orientat a l’anàlisi de les qüestions que afecten l’activitat editorial; i Liber Internacional, destinat a reflexionar sobre com millorar la projecció exterior de les editorials. Cadascun d’aquests blocs està coordinat per un expert.
Per acabar, quin missatge li agradaria traslladar a tots els professionals de la cadena de valor del llibre —editors, autors, llibreters, distribuïdors, bibliotecaris i agents— per animar-los a participar a Liber 2026?
Crec que, després de 43 edicions, Liber és, per mèrits propis, una cita necessària per als professionals del sector editorial espanyol i per incrementar la internacionalització del llibre editat al nostre país. Però, a més, les Jornades Professionals constitueixen una excel·lent oportunitat per al debat i la reflexió en un moment de canvi i transformació com l’actual. Liber ens permet, en definitiva, mostrar la fortalesa d’un sector que constitueix la indústria cultural més important d’Espanya.
Barcelona, maig de 2026
Fotografies de Manuel González aquí
Fotografies de Liber aquí
Maria Dolors Herranz
Fira de Barcelona – Liber
Tel. 93 233 25 41
[email protected]
Gerardo Miguel
Premsa FGEE
Tel. 915 765 250
[email protected]