Escollides les dues propostes guanyadores del darrer repte del Barcelona Innova Lab Mobility, iniciativa conjunta de l’Ajuntament i Fira de Barcelona
Barcelona provarà la intel·ligència artificial en la gestió semafòrica durant el 2027
El Barcelona Innova Lab Mobility (BILM), iniciativa fundada per l’Ajuntament i Fira de Barcelona i amb la participació de la Fundació Mobile World Capital, ha resolt el darrer repte centrat en la incorporació de la intel·ligència artificial en la gestió semafòrica. El resultat ha estat l’elecció de dues propostes diferents, a càrrec de les empreses Kapsch i Acisa, que rebran 100.000 euros cadascuna per dur a terme durant quatre mesos una prova pilot en diferents interseccions de la ciutat. Les característiques principals de les propostes guanyadores són l’aplicació de la IA en l’adaptació de la gestió semafòrica a la mobilitat en temps real i l’ús de la IA en la previsió i coordinació.
L’objectiu de les propostes és caminar cap a un model que sigui capaç d’adaptar-se de manera contínua a les condicions reals de la mobilitat urbana i de manera alineada amb els objectius de mobilitat sostenible de Barcelona. Un cop resolts els guanyadors del repte, la previsió és que els projectes comencin a finals d’any i es desenvolupin en un àmbit concret i real de la ciutat a finals del 2027.
El repte ha estat de caràcter marcadament internacional, ja que s’han rebut 26 propostes diferents, de les quals 19 candidatures han estat internacionals, de fins a 14 països diferents.
Aquest projecte s’ha treballat amb la Universitat Politècnica de Catalunya i és el primer pas per a la implantació de la intel·ligència artificial en el full de ruta definit a l’estudi realitzat conjuntament entre l’àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la UPC. Les proves pilot del repte del BILM funcionaran com una fase 0 del desplegament de la IA en la gestió i regulació semafòrica de la ciutat, que ha de servir per extreure’n tot el coneixement i aprendre de les solucions posades en pràctica.
Els pilots s’implantaran a escala de corredor o zona que compti amb diverses interseccions, i inclouran l’adaptació de la infraestructura i la instal·lació de sensors per part dels guanyadors del repte, com a pas previ indispensable a l’aplicació de la IA. La durada mínima prevista de la fase d’execució de la prova serà de 4 mesos.
Matcab: IA per decidir en temps real
La proposta Matcab, de l’empresa Kapsch, planteja un sistema que utilitza la IA per adaptar la regulació semafòrica en temps real segons la demanda de cada cruïlla. En lloc de funcionar amb temps fixos, el sistema observa constantment què està passant a cada cruïlla per optimitzar els temps semafòrics. El sistema funcionarà amb aprenentatge per reforç, a partir de moltes simulacions, i amb el que s’anomena un agent per cruïlla, de manera que cada intersecció pren decisions adaptades a la seva situació a la vegada que es coordinen per evitar traslladar embussos d’un punt a l’altre.
Matcab ofereix també la possibilitat de tenir diferents objectius preparats amb antelació i activar-los quan convingui. És a dir, pot tenir models de prioritat per a vianants, per al transport públic o mode d’emergència, per facilitar el pas a ambulàncies i bombers. A banda, el sistema es podria integrar amb la infraestructura existent, per facilitar-ne la implantació.
La proposta de Kapsch té un pressupost de 358.185 euros, dels quals 100.000 els finançarà l’Ajuntament de Barcelona.
Mobia: IA per predir i coordinar el corredor
La proposta de l’empresa Acisa, anomenada Mobia, presenta un sistema que crea una còpia digital de la xarxa viària, prediu què passarà a continuació i coordina totes les cruïlles d’un corredor perquè actuïn conjuntament. Aquest “bessó digital” del corredor on s’implantarà la prova pilot rebrà dades en temps real i permetrà anticipar a l’evolució de la mobilitat. Les dades es rebran a través de sensors i sistemes de vehicles connectats V2X en una plataforma central. Aquesta anticipació ha de facilitar la modificació de cicles semafòrics, amb una IA “multiagent” de manera que totes les cruïlles estiguin coordinades entre si d’acord amb l’objectiu determinat: prioritat per als vianants, el transport públic, la reducció d’emissions, entre d’altres.
Mobia requereix una implementació amb una intervenció mínima sobre la infraestructura existent i manté el sistema actual com a referència. La proposta destaca per combinar bessons digitals i IA predictiva en un enfocament coordinat, experimental i escalable.
L’Ajuntament de Barcelona finançarà també amb 100.000 euros la prova pilot, que presenta un pressupost de 177.865 euros.
L’ATM i TMB s’incorporen al BILM
La presentació de les propostes guanyadores del repte per incorporar la IA en la gestió semafòrica s’ha donat a conèixer a la sessió monogràfica del BILM al Tomorrow Mobility, dins de l’Smart City Expo World Congress. En aquesta jornada també s’ha formalitzat la incorporació de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) com a socis del BILM, al costat dels socis fundadors, l’Ajuntament de Barcelona (a través de l’àrea de Mobilitat i la Fundació Barcelona Innova) i Fira de Barcelona, i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, adherida fa dos anys.
La incorporació dels dos actors, pel seu paper central en la mobilitat de la ciutat i l’àrea metropolitana, consolida el BILM com espai de col·laboració entre administracions públiques i gran laboratori urbà de referència de la mobilitat a Barcelona. L’ampliació de l’aliança permetrà identificar amb més capacitat les necessitats reals dels operadors, accelerar l’adopció de solucions i facilitar la connexió amb empreses i tecnologies d’avantguarda. En definitiva, la seva incorporació reforça el paper del BILM com espai on tots els operadors poden plantejar i desenvolupar els seus reptes d’innovació i ajudar a avançar la ciutat en una mobilitat eficient, connectada, sostenible i segura.
Pel que fa a TMB, operador del servei de metro i bus urbà de Barcelona, l’adhesió té lloc després de la col·laboració en reptes anteriors del BILM centrats en la millora del servei de bus. D’aquest repte en van sorgir proves pilot satisfactòries en les quals s’està treballant per ampliar, com l’ús de càmeres amb intel·ligència artificial per detectar ocupacions indegudes al carril bus, o bé l’ús de tecnologia a les marquesines de les parades per recollir informació i millorar el servei.
La incorporació de l’ATM, per la seva banda, permetrà aportar als reptes d’innovació la mirada global i conjunta de la gestió del transport públic a l’àrea de Barcelona. L’ATM és el consorci públic on participen totes les administracions responsables del transport públic a l’àrea de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.
Nou repte del BILM: vehicles connectats
El Tomorrow Mobility també ha servit per presentar el nou repte del BILM, “Barcelona Connected Mobility” amb l’objectiu d’identificar i testar solucions innovadores basades en tecnologies de vehicle connectat (V2X) que permetin la comunicació en temps real entre vehicles, infraestructures urbanes i sistemes municipals de gestió de la mobilitat. El repte, que serà llançat pròximament, se centra en la millora de la seguretat viària, la reducció de la congestió, l’optimització de la regulació semafòrica, l’increment de l’eficiència del transport públic i la generació de dades per a una presa de decisions més informada. Les proves permetran identificar quina infraestructura necessita la ciutat per rebre informació dels vehicles i emetre senyals i alertes, tant des de les interseccions com des dels centres de control, i preparar Barcelona per al desplegament progressiu de la mobilitat connectada.
L’anunci a la jornada del BILM ha permès donar a conèixer l’abast del nou repte a empreses, acadèmia i professionals presents al congrés, l’ecosistema innovador que ha de permetre oferir respostes basades en la tecnologia als reptes actuals i futurs de la gestió de la mobilitat a la ciutat.