La nostra història

Fira de Barcelona acredita una llarga experiència que es remunta a les grans exposicions de 1888 i 1929. Constituïda oficialment el 1932, ha estat sempre reflex de l'activitat empresarial del país i dels canvis socials, aparador de les innovacions en els diferents sectors i motor de promoció econòmica i projecció internacional de les empreses.

La seva trajectòria està estretament lligada a les demandes del mercat i a l'evolució de la societat. Així, les fires de mostres de mitjans del segle XX van evolucionar cap a l'especialització per consolidar l'actual format de salons.

Avui, és una de les organitzacions firals més importants d'Europa amb dos recintes -Montjuïc i Gran Via-, que tenen prop de 400.000 m2 bruts de superfície expositiva, i acull cada any més de 120 salons, congresos i esdeveniments corporatius. 

Fira uneix tradició comercial amb innovació, competitivitat i desenvolupament tecnològic per afrontar els reptes de la globalització i avançar-se als canvis del mercat firal amb creativitat i lideratge.

El llegat documental de la institució es troba al seu Arxiu, un dels centres més importants d'Europa en temàtica firal. Està obert a investigadors i a aquelles persones que vulguin saber més sobre la història de Fira i de Barcelona.

Descarregar la Guia de l'Arxiu Històric (PDF)


Segle XIX

Els antecedents

1844 - 1877
Al llarg de tot el segle XIX la puixança econòmica de Barcelona i de Catalunya es va reflectir en diverses fires com l'Exposició General de Barcelona (1844), l'Exposició d'Indústria, Arts i Oficis (1860), l'Exposició General Catalana (1871) o l'Exposició de Productes Catalans (1877).

1888
La celebració de l'Exposició Universal de 1888 al Parc de la Ciutadella va contribuir a la projecció internacional de Barcelona, la seva eclosió com a metròpolis i l'inici de la moderna activitat firal. Va ocupar 450.000 m2 i va ser visitada per 2,5 milions de persones durant cinc mesos.

 

1920 - 1936

Primeres fires de mostres i Exposició Internacional

1920-1923
L'any 1920 va tenir lloc la primera fira de mostres a l'antic recinte del Parc de la Ciutadella, gràcies a la iniciativa conjunta de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya. No obstant això, en anys anteriors ja s'havia celebrat un certamen tan rellevant com el Saló Internacional de l'Automòbil (1919).

La fira de mostres de 1920 va ser l'embrió del futur Saló de la Moda. El 1923 es van celebrar l'Exposició Internacional del Moble i la Decoració i l'Exposició de Tècniques de l'Edificació, considerades antecedents del saló Construmat.

1929
Amb l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, es va materialitzar la vella aspiració de realitzar una gran mostra de les indústries elèctriques.

Tot i que el certamen va tenir lloc en un context de profunda crisi econòmica mundial, van participar-hi més de 40 països i va tenir un gran impacte sobre el desenvolupament i la modernització de la ciutat (ferrocarril metropolità, urbanització de la Plaça d'Espanya i de la muntanya de Montjuïc i construcció de monuments com el Palau Nacional, les torres venecianes, la Font Màgica o el Poble Espanyol, entre d'altres).

1932-1935
Tres anys més tard, el 1932, es va constituir oficialment la societat Fira Internacional de Barcelona, declarada d'utilitat pública per la Generalitat republicana.

Les tradicionals cites anuals de la indústria i els serveis del mes de juny es van veure truncades per la guerra civil espanyola. En l'última edició abans de la contesa de 1936, la fira va exhibir un aparell de televisió per primera vegada a Espanya.

 

1942 - 1978

Cap als salons especialitzats

1942
El 1942 Barcelona va reprendre l'activitat firal en un entorn econòmic i polític molt difícil. Tanmateix, l'Ajuntament i la Cambra de Comerç la van considerar una oportunitat de reactivar la malmesa economia local i d'obrir una finestra al món.

La Fira de Mostres del mes de juny es va convertir, durant molts anys, en tot un esdeveniment social a Barcelona, ja que va permetre conèixer nous productes i innovadores maneres d'entendre el comerç, el transport, la vida domèstica o l'organització del treball. Per primera vegada es van presentar al públic, durant la fira, elements tan diversos com la Coca-Cola, l'automòbil Seat 600, el concepte de supermercat o els ordinadors.

Aviat, però, es van crear àrees especialitzades, que amb els anys es convertirien en salons monogràfics. Al compàs de la liberalització econòmica, la tendència cap a l'especialització va ser imparable.

1954-1965
El 1954 es va celebrar el primer Saló de l'Envàs i l'Embalatge i el 1960 va néixer el Saló del Viatge, l'Esport i el Turisme.

A la dècada dels seixanta van veure la llum certàmens tan destacats com l'Hogarotel-Expohogar i el Saló Nacional de la Confecció (1961), la Fira Tècnica Nacional de Maquinària Tèxtil (1962), el Saló Nàutic Internacional, Llotja Tèxtil d'Espanya, el Saló de la Imatge - Sonimag i el Festival de la Infància (1963), la Setmana de la Química Cosmètica i Expo Química i Graphispack (1966). El 1966 el Saló de l'Automòbil es va independitzar de la Fira de Mostres de juny.

1972-1978
L'any 1972 va tenir lloc la primera edició d'Hispack, dedicat a l'envàs i l'embalatge, i dos anys més tard, amb el primer saló del gènere de punt, Fira va aconseguir la vintena de salons monogràfics.

En els següents anys es van incorporar al calendari firal Antiquaris i Expo Avícola (1975), Alimentaria, gran saló de la indústria de l'alimentació que acabarà sent referent mundial (1976), i Hostelco, especialitzat en la indústria hostalera (1977).

 

1979 - 1999

Nova etapa, nou recinte

1979-1999
El 1979 els òrgans de govern de la institució firal es van ajustar a la nova realitat dels ajuntaments democràtics, alhora que va prosseguir la creació de salons, especialment de caràcter professional, d'acord amb les noves necessitats socials i empresarials.

Aquest mateix any van néixer Construmat i Expominer i en els successius ho van fer el saló del Vehicle d'Ocasió (1980), el Saló del Còmic (1981), Liber (1982), Auto Retro (1983), Caravaning (1989), el Saló Mediterrani, considerat un antecedent del Saló del Turisme, el Saló de l'Ensenyament (1990) i Sonimagfoto (1991).

1991
El 1991 la tradicional Fira de Mostres del mes de juny de caràcter generalista, superada pels salons especialitzats amb més dimensió professional, va celebrar la seva última edició.

1992
Les instal·lacions de Fira de Barcelona es van convertir el 1992 en el centre d'operacions de l'organització dels Jocs Olímpics. El mateix any de la cita olímpica es van llançar Noviaespaña i la Passarel·la Gaudí Núvies.

1993-1999
El 1993 es va crear Fira 2000 SA, empresa encarregada de la construcció del futur recinte firal de Gran Via (la primera fase es va inaugurar el 1995), i es va remodelar el Palau de Congressos.

Paral·lelament, va prosseguir la creació de nous salons com Piscina (1994), Maquitec (1996), Ecomed / Pollutec (1997), Barcelona Meeting Point (1997) i el Saló Internacional de la Logística (1999).

Durant l'última dècada d'aquest període, Fira va viure una complexa situació, derivada en part de la competència d'altres recintes firals espanyols, del nou fenomen de la globalització i de la manca de consens institucional al voltant del projecte firal.

 

2000 - 2009

Refundació

2000
L'any 2000 es va produir una autèntica refundació de Fira amb la incorporació de la Generalitat de Catalunya als seus òrgans de govern, unint-se a l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Es va adoptar un sistema de gestió basat en la participació empresarial a través d'un Consell d'Administració i una direcció professional i independent.

Fira va renovar la seva voluntat de ser plataforma de promoció econòmica i de projecció internacional per a les empreses, així com a generadora de riquesa per a Barcelona, Catalunya i Espanya.

2001-2003
El 2001, es va aprovar el Pla Estratègic 2001-2010 centrat en millorar els espais firals, finalitzar el recinte de Gran Via, augmentar l'oferta de serveis, promoure la projecció internacional i apostar per les noves tecnologies i l'aprofitament de les sinergies amb Barcelona.

Un any més tard, es va crear Alimentaria Exhibitions, joint venture entre Fira de Barcelona i la multinacional britànica Reed Exhibitions per garantir la continuïtat d'Alimentaria, una de les més importants fires alimentàries del món, i del saló Barcelona Tecnologies de l'Alimentació, Bta.

El 2003, l'arquitecte japonès Toyo Ito va guanyar el concurs internacional convocat per Fira de Barcelona per projectar el conjunt arquitectònic del recinte de Gran Via, el seu entorn i les torres firals. El seu disseny es basa en les formes orgàniques, naturals i lleugeres, a més d'apostar per un ús racional de l'energia.

El mateix any es va celebrar la primera edició de Globalgeo, saló especialitzat en la geoinformació, activitat amb un gran potencial de futur.

2004-2006
L'any 2004 va tenir lloc la primera convocatòria barcelonina d'EIBTM, el saló de viatges de negocis, congressos i incentius més important del món. Precisament, la captació de grans salons i esdeveniments internacionals figurava entre les prioritats de la revisió del pla estratègic de Fira per al període 2006-2015.

Fruit d'aquesta política, Fira de Barcelona acolliria a partir del 2006 el Mobile World Congress, la gran cita mundial de la telefonia mòbil. Així mateix, va albergar els congressos mundial i europeu de Cardiologia (2006, 2009), Carbon Expo (2009), ITMA (2011), així com el saló de moda urbana i contemporània, Bread&Butter (2005), que després de quatre anys i vuit convocatòries va tornar a la seva ciutat d'origen, Berlín, al gener de 2009.

2007-2009
El 2007 es va inaugurar oficialment el recinte de Gran Via que comptava llavors amb una superfície de 200.000 m2 bruts per a exposició. Juntament amb el recinte de Montjuïc, Fira disposava en total de 365.000 m2, una de les majors superfícies firals d'Europa.

L'any següent, el 2008, es va inaugurar la planta fotovoltaica sobre la coberta del recinte de Gran Via. Es tractava de la sisena explotació solar més gran del món, situada sobre cobertes, i una de les més grans d'Espanya. És un exemple de l'aposta de Fira per la sostenibilitat i el medi ambient.

Entre el 2008 i el 2009 van aparèixer nous salons vinculats als sectors emergents: BcnRail (indústria ferroviària), HiT / Bizbarcelona (innovació i emprenedoria) i The Brandery (moda urbana contemporània), entre d'altres.

 

Des de 2010 fins avui

Nova proposta de valor

 

2010
Fira va revisar novament l'any 2010 el seu pla estratègic i, sota la denominació de "Nova Proposta de Valor", va traçar les línies bàsiques per avançar-se a les exigències futures del mercat sobre la base de reforçar els seus salons, potenciar la innovació i el coneixement, així com donar un nou impuls al negoci internacional.

2011
Finalitza la construcció dels dos nous pavellons al recinte de Gran Via, que van afegir 40.000 m2 bruts d'exposició. Fira va assolir la superfície actual de prop de 400.000 m2 bruts expositius.

Al setembre es va celebrar la fira de maquinària i tecnologia tèxtil més gran del món, ITMA, que va ocupar per primera vegada la totalitat del recinte de Gran Via.

També el 2011 Barcelona és escollida com a Mobile World Capital per al període 2012-2018, en guanyar el concurs internacional convocat per la GSM Association i imposar-se a Milà, Munic i París. 

Aquest any es van presentar dos salons altament especialitzats: Smart City Expo World Congress (ciutats intel·ligents) i FM&BS, Facility Management and Business Services WorldSummit (externalització de serveis).

2012
La creació de nous certàmens va prosseguir el 2012 amb MIHealth Fòrum, nascut per ser referent en innovació, sostenibilitat i gestió de la sanitat. També es va celebrar la primera edició de Seafood Barcelona, rèplica de la fira més important del món sobre comercialització de productes de pesca, l'European Seafood Exposition, amb seu a Brussel·les.

Dins de la seva estratègia de negoci internacional, Fira va treballar i segueix fent-ho per promoure la presència d'expositors, organitzadors i visitants internacionals i atreure grans esdeveniments europeus i mundials. També per ajudar les empreses nacionals a obrir-se a nous mercats, mitjançant la participació en certàmens d'altres països, així com oferir serveis, tecnologia i assessorament a altres organitzadors i recintes firals.

Com a resultat, el 2012 diversos salons barcelonins van estar presents en certàmens firals de Xangai (Hostelco), Singapur (The Brandery), Dubai (Piscina) i Recife (Construmat). Es va signar un acord per assessorar la fira de la ciutat de Mont-real (Quebec, Canadà).

A finals d'aquest any, Fira de Barcelona va esdevenir l'única accionista d'Alimentaria Exhibitions, després d'haver adquirit el 50% del capital, propietat de Reed Exhibitions.

2013
Durant 2013 Fira va consolidar el seu lideratge firal a Espanya, el seu paper com a motor econòmic i la seva posició de referència a Europa.

Es van incorporar a la cartera nous salons com Pharmaprocess, dedicat a processos de la indústria farmacèutica, i Body Life Bcn, del sector del fitness. Entre els esdeveniments de caràcter itinerant va destacar EV27, referent  mundial del vehicle elèctric, que va tenir lloc per primera vegada a Espanya.

Cal assenyalar també la importància dels congressos mèdics i tecnològics, celebrats als recintes de Montjuïc i Gran Via amb més de 100.000  assistents altament qualificats. 

La institució va accentuar el seu perfil internacional tant per la celebració i atracció de certàmens amb un alt nivell d'expositors i visitants estrangers com per la realització de salons de Fira de Barcelona a diverses ciutats. Va destacar especialment Smart City Expo a Bogotà,. 

2014
Fira de Barcelona va assolir durant 2014 els millors resultats de la seva història amb un volum de negoci de més de 150 milions d'euros.

El bon posicionament dels salons, la diversificació de l'activitat, la innovació i sobretot la celebració d'importants congressos i esdeveniments corporatius mèdics i tecnològics internacionals, així com la seva presència a l'exterior, li van permetre obtenir aquests resultats i posicionar-se cada cop més com a organitzador global d'esdeveniments.
 

A més dels salons de la cartera, es van celebrar per primera vegada Denim by Première Vision, de moda texana, procedent de París; Handmade, orientat als aficionats a les manualitats, i XD Young Fest, esdeveniment d'oci i experiències multimèdia destinat a adolescents i joves, realitzat en paral·lel al Festival de la Infància.

En la seva dimensió internacional, Fira va coorganitzar amb un soci local els salons de l'Automòbil i Joieria de Qatar, va participar en l'organització d'Smart City Expo a Kyoto i d'Alimentaria a Lisboa i Mèxic, gestionant també la participació de Construmat a Ficons (Recife, Brasil). Així mateix, va signar acords per prestar serveis de consultoria sobre gestió firal a diferents països com Canadà, Xile i Mongòlia.

2015
Fira de Barcelona va tancar 2015 amb uns ingressos de més de 148 milions d'euros, els segons millors resultats de la seva història, gràcies sobretot al creixement dels seus salons, el llançament de nous certàmens i l'activitat internacional, tant en els seus recintes com a l'exterior. Això en un context de certa millora del clima econòmic.

D'acord amb la política d'innovació, es va celebrar per primera vegada IoT Solutions World Congress, organitzat amb el Consorci Internacional d'Internet, especialitzat en l'aplicació d'Internet als processos industrials. També es va recuperar Barcelona Degusta, saló de gastronomia dirigit al gran públic que no se celebrava des del 2011.

Es va continuar potenciant la presència de Fira a altres països per ajudar les empreses a sortir a l'exterior. La institució va coorganitzar els salons de l'Automòbil i Joieria de Doha amb el soci local Elan, amb el qual va guanyar el concurs per gestionar el nou Centre d'Exposicions i Convencions.

Va participar també en l'organització d'Smart City Expo a Kyoto i Montreal i d'Alimentaria a Lisboa i Mèxic i va signar acords amb l'empresa estatal de Cuba, Palco, per organitzar una nova cartera de salons, a més de desenvolupar serveis de consultoria a països d'Àsia i Àfrica.

El mes d'octubre es va presentar l'estudi d'impacte econòmic i social de Fira realitzat en col·laboració amb l'escola de negocis ESADE que valora en més de 2.600 milions d'euros anuals el seu impacte econòmic, així com la generació de 40.500 llocs de treball i la creació de valor públic i social en àmbits com el desenvolupament empresarial, l'espai públic, la centralitat metropolitana, la cohesió social, el posicionament i la identitat, i el coneixement i la innovació.

2016
L'any es va tancar amb el volum de negoci (165 milions d'euros), més important de la història de Fira, superant els resultats de 2014. Això en consonància amb una intensa activitat: 65 salons i congressos als recintes, a més de 9 a l'exterior, i 50 actes de tipus corporatiu, comercial i esportiu, celebrant-se en conjunt uns 120 esdeveniments.

Cal esmentar els certàmens relacionats amb la tecnologia i la indústria 4.0. És va celebrar per primer cop In(3D)ustry, sobre la fabricació additiva, que es va afegir a la segona edició d'Internet of Things Solutions World Congress (IoTS). L'Smart City Expo World Congress va coincidir amb el llançament d'Iwater (cicle integral de l'aigua), Circular Economy (reutilització de residus) i l'esdeveniment itinerant European Utility Week (subministraments), convertint el recinte de Gran Via centre de la sostenibilitat i la innovació.

Destaca també la primera edició de Barcelona Games World (videojocs) organitzada en col·laboració amb l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), així com el retorn del saló Motoh! dedicat a un sector de gran importància a Barcelona i Catalunya.

Durant 2016 Fira va tenir una rellevant activitat exterior amb la coorganització de nou salons a diversos països: Alimentaria a Mèxic; Smart City Expo a Kyoto, Puebla (Mèxic), Istanbul i Casablanca; les fires de l'Automòbil i Joieria a Doha; i HostelCuba (equipament hoteler) i Alimentos Cuba a l'Havana. Es va continuar treballant, a més, en la cogestió de recintes, com el Centre de Convencions de Doha, i es van prestar serveis de consultoria al Marroc i Etiòpia.